jueves, 6 de diciembre de 2012

Text Nens


Dos ciris al diable

Avui dia, la gent ja no creu en els àngels. Bé, hi ha qui pensa que són éssers de llum que són aquí per ajudar-nos i que, si t’hi encomanes d’una determinada manera, t’ajudaran a trobar nòvio, a fer que et toqui la loteria o a curar-te les hemorroides. Però això no és creure en els àngels.

Jo em refereixo als de la Bíblia, els missatgers de Déu. Àngels com Miquel, que va expulsar els dimonis del cel. Com Uriel, que guardava les portes del Paradís armat amb una espasa de foc, desgraciadament per a Adam i Eva. O com Metatron, que té nom de robot d’anime japonès, però que en realitat és el Rei dels Àngels, el més poderós de tots.

Ja ningú creu en aquests àngels, diuen que són mitologia, però la realitat és que han passat de moda.

Això no obstant, hi ha gent que sí que creu en els dimonis. I no els en culpo pas. N’hi ha prou de mirar al nostre voltant per veure com va de malament el món. O encara més senzill: n’hi ha prou de veure les notícies.


Al telenotícies fa la sensació que tot el que passa és dolent. És difícil creure en Déu, o en els àngels, davant les imatges d’una guerra, una epidèmia, una catàstrofe natural... És fàcil creure que el dimoni existeix i que l’infern és molt més a prop del que sembla.

Però això no és just. D’acord, és clar que totes aquestes coses dolentes passen, però això no és tota la veritat. També passen coses bones. Cada dia. Però tendim a ignorar-les.

Suposo que tenen més morbo les coses dolentes, les imatges de violència. Ens fan sentir segurs a casa nostra i còmodes en les nostres vides, o ens enfonsen en la misèria i ens refermen en la nostra creença que el món és una merda.

Això fa que la feina dels àngels sigui molt més difícil del que hauria de ser. Ja és prou complicat provar d’arreglar aquest món perquè a sobre la gent no solament no valori la teva feina, sinó que ni tan sols cregui que existeixes.

Perquè els àngels existeixen... i han existit sempre.
Que com ho sé?
Perquè el meu pare n’era un.



(Extret de: Dos ciris al diable, Laura Gallego)

No hay comentarios:

Publicar un comentario